Primeres impressions

Quan ens llevem ja és tard, dinem i comecem a caminar per la ciutat. Hi ha un vent càlid que aixeca la pols i la bruticia, tot i que advertits sobre el tema abans de venir, no ens deixem de sorpendre la com se'ns resseca la gola i com no ens deixen d'entrar particules als ulls.
Des de la plaça Hanrapetutian, en la que es troba el museu nacional, el parlament i el luxós Marriot, pujem per el carrer Abovian, el més antic d'Erevan, s'observen edificis moncroms i alguns en un deplorable estat de consevació. Ens impressiona una nova avinguda a mig fer , que s'exten fins a la Cascade, una faraònica construcció (pel nostre gust un pèl desmesurada i amb un aire fred i post-soviètic) subvencionada per un armeni mil·lionari resident als Estats Units.



Desde dalt contemplem unes bones vistes sobre la ciutat, avui tot covert d'un núvol de pols, primer cop que no podem veure l'Ararat (això ens passarà quasi cada dia!!)
A ulls d'un turista occidental que busca la bellesa en l'arquitectura, grans monuments i avingudes, Erevan no té massa a oferir, però la ciutat respira història, reflex d'una rica i antiquíssima cultura, i un passat tràgic.










Per casulitat visitem el parc Haghtamak, potser pel cansanci, pel vent plè de pols, ens produeix una sensació extranya, famílies passejant amb nens, un parc d'atraccions, la mare armenia i un cavall lligat amb les costelles visibles, hem de sortir del parc, es fa difícil d'imaginar ser el cavall i potser passar-s'hi tota la vida allà.

Sense massa èxit, després d'intentar planificar un viatge a través d'Àsia central (amb dificultats per la farragosa burocràcia post-soviètica), vam decidir que ja era hora de trobar-nos amb la regió del Càucas. És impossible que algú que estigui interessat per la geografia i per les gents,  que poblen el nostre bast planeta (doncs és el nostre cas), no senti una tremenda atracció per aquesta terra.  Entre l'orient i occident, la rotunda separació  entre el món islàmic i el cristià,  un pas de la Ruta de la Seda, infinites invasions al llarg dels segles, guerres que s'extenen fins el present, llegendes i venjances, llengües impossibles, escriptures pròpies, païssos multiètincs,...i tot envoltat d'una natura diversa de la que l'home al llarg dels anys, ha sabut treure'n profit. 

No existeix massa informació sobre els tres països que formen la transcaucàsia (Gerogia, Armènia i Azerbaijan). Hi ha algunes lectures que creiem que són impressindibles per entendre millor els conflictes i la complexiat d'aquesta terra. Ali i Nino (Kurban Said), una bonica història d'amor entre un azerí de l'alta aristocràcia i una jove princesa georgiana, en la que queda reflexada la dificultat i les diferències que existeixen entre les diferents cultures de la regió, i l'eterna pregunta de si ens trobem a Europa o a Àsia. El imperio de Ryszard Kapuscinski on  l'extraordinari periodista del segle XX, mostra una visió imparcial de la caiguda de la URSS fent un relat d'amor a la gent. Viaje a Tartaria de Robert Kaplan, on l'autor nord-americà, fent un llarg viatge visita també el Càucas, entrevistant-se amb per exemple amb l'actual president de Geòrgia, Sakaashvili. Es poden trobar també altres llibres com el de Marc Morte, Entre leyendas y kalashnikov, on una parella de catalans recorren la regió fins als punts més remots de les seves misterioses mntanyes.

Armènia

29/04/2008
Per fi sóm a Erevan! Són les cinc de la matinada, després d'haver aterrat procedents de Munich, el taxista que ens estava esperant ens porta cap a l'hotel. Des de l'aire, la ciutat es veia poc il·luminada, però entrant a la ciutat, veiem les anomenades "little Vegas", un carrer plè de casinos que s'anuncien amb uns cartells lluminosos, de colors llampants i potser, pel nostre gust, una mica fora de lloc. En arribar al nucli, trobem l'altre cara de la moneda, amb un centre sense massa il·luminació.